sort q riem... de lo què arribem a fer el burro

Ja sè q fa mil anys q no escrivía x aquí... po és q em fa mandra. Realment no sé si hi ha massa gent o algu q passi x aquí po weno, se me'n barrufa.

Sé q encara he de panjar alguna foto del viatge del Marroc amb els 4 jinetes del apocalipsi però és q el nostre ferrandis del viatge encara no ha fet còpies dels cd's... Tot arribarà.

Doncs això,q el què volía dir és q últimanet riem molt i fem encara més el gamarús q quan teniem 18 anys. Començan pel mega sopar al Xino (territori conquistat) on sort q la factura superava als 500 eurons, ja que sinò no ens haguèssin deixat fer tan l'imbècil a 38 començals i montar-nos una barra lliure pròpia...

O els espectacles varis més recents com el Música Viva, les visites a Viladrau i st. Pere de Torellò a veure als q "atormentan las vecinas" incloent la troballa del Zulo de la farmacèutica d'Olot.

O finalment ahir, en el concert dels Garrics on uns imitadors de Smash Down van sufrir contusions vàries (entre rialles...)

Així q res, nosaltres a seguir fent el gamarús i rient q és l'únic q val la pena de tota la setmana.